L’adolescència és, en paraules de Freud, una de les experiències més doloroses que ha de viure un ésser humà en la seva vida.

És una etapa de dol ja que cal deixar de ser aquell nen que era per als pares a la infància i endinsar-se en crear una nova identitat. Això oscil·la entre convulses sensacions de voler ser independent i alhora enyorar la seguretat i dependència de la infància.

Els pares han de travessar el dolor de deixar de ser la referència dels seus fills per veure com aquest espai és ara ocupat per amics i companys.

Sabem quan s’entra en l’adolescència, però quan i com se’n surt? Doncs podríem pensar que és quan el jove ha pogut construir alguna cosa que li dona estabilitat a la seva vida, una manera de denominar-se ja sigui a través dels seus estudis o una professió, una parella, un ideal o qualsevol cosa que pugui donar-li una idea de futur de si mateix. Quan un adolescent troba alguna cosa que dóna sentit a la seva vida, alguna cosa que connecta amb alguna cosa de la seva singularitat.