Centrada en les característiques individuals i úniques de cada persona sense fer-les encaixar en descripcions generals de problemes.

A través del diàleg i la paraula, evitant oferir consells, és a dir, treballant amb la persona i amb el seu món intern de forma personalitzada, atenent no només als seus símptomes, sinó també a les causes.

És molt important tenir en compte que aquests símptomes ja són en ells mateixos una forma de defensar-se d’un malestar que no envaeix, per la qual cosa abans de centrar-nos en eliminar-los, hem de saber quin malestar estava tractant amb aquestes pràctiques i trobar una manera alternativa de tractar-lo que sigui més convenient. No es pot deixar anar una defensa sense abans armar-se de majors recursos per afrontar les situacions que ens depara la vida.