No es tracta de dirigir les persones cap a un canvi o actuació determinada, sinó que cadascú descobreixi allò que realment necessita.

La teràpia psicoanalítica és un procés terapèutic que intenta resoldre els problemes psicològics de les persones tenint en compte la riquesa del seu món interior, on habiten les fantasies, els pensaments, les emocions, els sentiments i els somnis.

El psicoanàlisi es basa en un model bio-psico-social, ja que interessa per comprendre els factors que influeixen en:

  • el passat i el present de la persona,
  • la relació entre el seu cos i la seva ment, és a dir, entre el fisiològic i el psicològic
  • la relació entre el seu món intern i subjectiu (la seva manera de sentir, viure i percebre el món) i la realitat externa.

Desde el psicoanàlisi es pretén treballar adequant-nos a les necessitats específiques de cada persona, als seus trets de personalitat i la seva història de vida, i no es tracta d’encasellar al pacient en etiquetes de diagnòstic que són globals i impersonals. S’anima a les persones a parlar dels temes que siguin importants i rellevants per a elles sense imposar directrius ni aspectes precisos dels seus problemes. No es tracta de dirigir les persones cap a un canvi o actuació determinada, sinó que cadascú descobreixi allò que realment necessita, respectant els seus propis temps sense imposar una ruta. Cadascú ha de trobar les seves pròpies respostes sense forçar-se a ser o comportar-se d’una manera determinada.

La teràpia psicoanalítica:

  • No pretén només eliminar els símptomes. Si profunditzar en les seves causes
  • No es centra en malalties. Si en el desenvolupament de la persona
  • No es basa en protocols. Si en profunditzar en el particular de cada cas
  • No es donen consells. Si es promou que cadascú trobi les seves respostes
  • No es donen tasques per a casa. Si es promou l’escolta i donar sentit al que ens succeeix a través de la paraula